El Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació està especialment dirigit a famílies, professors, psicòlegs, pedagogs i professionals que treballen en el camp de la docència. Comptarà amb la participació d'experts en l'àmbit de l'educació i la neurociència, que analitzaran els aspectes fonamentals del desenvolupament humà des del naixement fins a l'etapa adulta.

Les àrees temàtiques de l'ISNE són les següents:

  • Desenvolupament de funcions executives (0-18 anys).
  • La importància de l'epigenètica en el desenvolupament de les funcions executives.
  • La creativitat i la relació amb el desenvolupament acadèmic i personal.
  • Educació Montessori, neurociència i investigació.
  • L'Educació Infantil: del descobriment al desenvolupament de les funcions executives.
  • L'Educació a l'etapa de Primària: desenvolupament de les funcions executives en les diferents metodologies educatives.
  • L'Educació a l'etapa de Secundària: salut, neurociència, comportament i genètica. L'epigenètica en relació amb aquests conceptes.
  • L'Educació a l'etapa dels 18 als 24 anys: salut, neurociència, comportament i genètica L'epigenètica en relació amb aquests conceptes.

Dates, lloc i horari
Dates13 i 14 de maig de 2022
LlocMontessori Palau Girona

Idioma:

Les conferències seran en llengua castellana.

Programa:

DIVENDRES, 13 de Maig
17:00 Recepció i acreditacions  
17:45 Benvinguda
18:05 Conferència 1:
Epigenètica, Ambient i Cervell: Aprenent i Desaprenent
Dr. Manel Esteller
19:05 Conferència 2:
L'envelliment exitós: Influència del cicle vital en el cervell envellit i model de comportament en persones joves
Dr. David Bartres-Faz
20:05 Conferència 3:
Cuina, Consciència, Recerca
Sr. Josep Roca
21:05 Clausura del primer dia ISNE IV
DISSABTE, 14 de Maig
09:00 Benvinguda
09:05 Conferència 4:
Emocions i cognició social: implicacions i aplicacions en l'educació
Dr. Javier Tirapu
10:05 Conferència 5:
Habilitats pel segle XXI post COVID-19
Dr. Facundo Manes
11:05 Esmorzar / Visita stands
11:50 Conferència 6:
Epigenètica i adolescència: la importància de l'ambient en la construcció i la reconstrucció del cervell
Dr. David Bueno
12:50 Conferència 7:
El desenvolupament moral i social a l'ambient Montessori de Primària, una educació per a la vida
Sra. Ana Camila Jiménez Borbolla
13:50 Dinar / Visita stands
15:15 Taula Rodona:
Les noves tecnologies i les xarxes socials, i la seva incidència en el desenvolupament i aprenentatge dels nens i adolescents
Dra. Rosa Casafont,  
Dra. María López Juez,  
Dr. Álvaro Pascual-Leone  i
Dr. Facundo Manes
Mediadora: Alicia Banderas
16:10 Conferència 8:
L'educació infantil: Del descobriment al desenvolupament de les funcions executives
Dra. María López Juez
17:10 Conferència 9:
Promovent un cervell sa des de la infància fins a la vellesa
Dr. Álvaro Pascual-Leone
18:10 Clausura del ISNE IV Ana Julià

Conferenciants:

Dr. MANEL ESTELLER, Director, Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)
Es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona, on també es va doctorar en genètica molecular. El Dr. Esteller va ser becari postdoctoral i investigador associat al Johns Hopkins, on va estudiar la metilació de l'ADN i el càncer humà. El seu treball va ser decisiu per establir la hipermetilació del promotor dels gens supressors de tumors com a característica comuna del càncer.
Des d'octubre del 2001 fins al setembre del 2008, Manel Esteller va ser el líder del Laboratori d'Epigenètica del Càncer del CNIO, on la seva principal àrea de recerca van ser les alteracions en la metilació de l'ADN, les modificacions de les histones i la cromatina al càncer humà . Des de l'octubre del 2008 fins al maig del 2019, el Dr. Esteller ha estat el Director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) a Barcelona. Actualment és Director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), Catedràtic de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i Professor de Recerca ICREA.
La seva investigació actual està dedicada a l'establiment dels mapes de l'epigenoma a la salut i la malaltia, i al desenvolupament de nous fàrmacs epigenètics. Autor de nombrosos i molt esmentats manuscrits revisats per parells en ciències biomèdiques, és també membre de nombroses societats científiques internacionals, consells editorials i revisor de moltes revistes i agències de finançament. Ha rebut prestigiosos reconeixements pels seus èxits científics, entre ells World Health Summit Award Swissm Bridge Cancer Award, Dr. Josef Steiner Cancer Research Award, Premi Rey Jaime I i Premi Severo Ochoa de Recerca Biomèdica.

David Bartrés-Faz és Professor Catedràtic de Psicologia Mèdica, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i Investigador del programa ICREA Acadèmia a la Universitat de Barcelona. El camp d'estudi és l'envelliment cognitiu i la promoció de la salut cerebral al llarg de la vida. Ha realitzat estades pre i post doctorals a la Harvard Medical School als Estats Units, i a l'Institut Nacional de Santé et the Recherche Mèdicale (INSERM, França) on s'ha format en tècniques de neuroimatge i estimulació cerebral no invasiva. Ha estat investigador principal de 7 projectes consecutius del Pla Nacional, de dos projectes de la Comissió Europea per al centre de la Universitat de Barcelona, ​​publicat més de 160 articles científics i dirigit 11 tesis doctorals. Juntament amb el Prof. Alvaro Pascual-Leone, actualment és coordinador de la línia estratègica de salut cerebral de l'Institut Guttmann i lidera l'estudi longitudinal prospectiu Barcelona Brain Health Initiative.

Josep Roca Fontané es va formar a l'Institut Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona. El seu primer contacte amb el vi es remunta al Celler de la Fonda dels seus pares, on sembla que podia omplir fins a sis ampolles alhora. Tenia vuit anys, i al menjador li agradava parlar amb els clients. Es començava a forjar una relació íntima amb dos grans talents que en el futur veuria reconeguts: Premi Nacional de Gastronomia al Millor Maître de Sala (2004), Premi Nacional de Gastronomia al Millor Sommelier (2010), Premi de l'Acadèmia Internacional de Gastronomia al Millor Sommelier (2005 i 2011) i Premi Gueridón d'Or al Millor Maître de Sala (2013), entre d'altres.
Josep Roca és un «cambrer de vins», com a ell li agrada anomenar-se. Segons la crítica especialitzada, ha aconseguit «una idoneïtat associativa entre plats i vins gairebé infinita». És mestre del maridatge i de cerimònies al restaurant que regenta juntament amb els seus germans, El Celler de Can Roca, triestrellat i considerat el millor del món per la revista Restaurant Magazine el 2013 i 2015.

Javier Tirapu Ustárroz és psicòleg clínic i neuropsicòleg clínic i exerceix la seva tasca clínica a la Clínica Sant Joan de Déu a Pamplona. Ha impartit més de 600 conferències, ponències i cursos de divulgació sobre temes de neurociència. Compte amb més de 280 publicacions i 8 llibres relacionats amb la neuropsicologia. També és membre del comitè científic i revisor de 10 revistes científiques i Director de l'àrea de neuropsicologia d'una revista de neurologia. És professor en 15 Másters sobre neuropsicologia i neurologia conductual a Espanya i Iberoamèrica. Co-director del Màster sobre neuropsicologia de la Universitat Pablo de Olavide i del Màster sobre trastorns de l'Espectre Autista. Coautor del document de consens sobre addiccions i neurociència de la Societat Espanyola de Toxicomanies. Nomenat consultor expert per el pla de demències de la Generalitat de Catalunya. És premi nacional de Neurociència Clínica atorgat pel Consorci Nacional de Neuropsicologia el 2012. Els seus estudis s'han centrat preferentment en l'estudi de la neuropsicologia del cortex prefrontal i en aspectes com ara la intel·ligència, la consciència, les funcions executives, les emocions i el cervell social. Durant tota la seva trajectòria professional s'ha dedicat a la clínica tant amb pacients amb trastorns neurològics (demències, ictus, TCE, etc.) com mentals en adults i infants (sobretot TDAH, TEA, trastorns del neurodesenvolupament).

Facundo Manes, neurocientífic i neuròleg reconegut internacionalment és doctor, PhD en Sciences de Cambridge University, i ha dedicat gran part de la seva trajectòria a desxifrar els secrets del cervell, activitat que segueix desenvolupant com a investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET). Va crear i desenvolupar l'Institut de Neurologia Cognitiva (INECO) i l'Institut de Neurociències de la Fundació Favaloro. És professor de neurologia i neurociències cognitives i consultor del Cognition and Brain Sciences Unit del Medical Research Council de la Universitat de Cambridge (Anglaterra). El Dr. Manes és a més un reconegut conferenciant internacional, autor de 10 llibres i més de 250 contribucions científiques publicades a les revistes més prestigioses de la seva especialitat.

Doctor en Biologia, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència i en la relació amb els processos d'aprenentatge. Ha estat també investigador a la Universitat d'Oxford i ha realitzat estades a altres universitats i centres de recerca europeus i nord-americans. Autor de setanta articles científics i de vint-i-tres llibres d'assaig i divulgació, molts dels quals sobre neuroeducació. Col·laborador a diversos mitjans de comunicació, on ha publicat més de 700 treballs. Assessor en temes de neuroeducació de la International Bureau of Education de la UNESCO. El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica, el 2018 el Premi Magisteri per la seva contribució a la neuroeducació, el 2019 la Distinció del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona i el 2021 el premi ASIRE a les activitats de la Càtedra de Neuroeducació.

Ana Camila Jiménez Borbolla és part de la comunitat Montessori des de fa més de 30 anys quan va assistir per primer cop a la comunitat infantil. Va continuar els seus estudis en Montessori fins als 15 anys. Va rebre el diploma AMI d'Assistents a la Infància a la Ciutat de Mèxic el 1999, el diploma AMI de taller a Itàlia el 2000 i el diploma AMI de Casa dels Nens a Cuernavaca el 2013. És Llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos (UAEM). Va treballar tretze anys com a guia de primària a la ciutat de Cuernavaca. El 2013 va decidir fer un gir i va començar la seva carrera com a entrenadora de guies de primària. Actualment és Entrenadora AMI de primària de l'Institut Montessori de Mèxic A.C. a la ciutat de Cuernavaca, Mèxic ia Beijing, Xina. Ha impartit cursos d'orientació 6-12 a Mèxic, Espanya, Portugal, la Xina, els Estats Units i Anglaterra. Examina a cursos internacionals, dóna tallers i conferències a pares i mestres i supervisa escoles. Tot aquest treball és complementat amb l'experiència de criar dues filles Montessori. Li encanta llegir, teixir, ballar, veure pel·lícules i fer manualitats.

La Dra. Rosa Casafont és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster Universitari en Neurociències per la Universitat de Barcelona i Màster en Salut Laboral per la Universitat de Barcelona. Va realitzar estudis de música en el Conservatori de Música de Barcelona i estudis de direcció PPD a l'escola Superior d'administració d'Empreses, ESADE.
Des de que es va llicenciar, va exercir la medicina assistencial, tant en l'àmbit hospitalari com en l'atenció primària i posteriorment, i després de la seva formació en Neurociències, va definir un mètode, el "Mètode Thabit" per a treballar la gestió cognitiva-emocional i el mapa de comportament. Aquest Mètode ha estat des de llavors el seu "marc professional", tant en la seva faceta assistencial, com en la docent.
És escriptora i autora de diferents llibres. Des de fa més de 18 anys és formadora i conferenciant, inicialment a sanitat i posteriorment va ampliar el seu treball com a docent, al món educatiu, tant en l'àmbit Universitari com en centres escolars i socials públics i privats. És membre de la primera Càtedra mundial de Neuroeducació UB-EDU1st i forma part de l'equip docent de diferents Màsters i Postgraus Universitaris a Catalunya i en l'Estat Espanyol.
Com a professional de la salut i compromesa amb l'educació, en el seu exercici professional, aproxima la Neurociència aplicada als diferents àmbits d'activitat, tenint la sort d'exercir la seva vocació, la medicina, i alhora la seva passió, les Neurociències.

Quant a la seva formació, cal destacar un doctorat en Ciències Biològiques (rama de Neurociència) per la Universitat Complutense de Madrid i una especialització en Desenvolupament Cerebral Infantil (IAHP, Filadèlfia, EEUU), entre altres. Porta 30 anys treballant amb nens amb lesió cerebral i problemes d'aprenentatge. També es dedica a la formació de pares en el camp de la lesió cerebral, de nivell universitari i de professionals que ja estan exercint. Des de l'any 2000, dirigeix el centre d'Organització Neurològica Neocortex. En aquest centre atenen a nens amb problemes de neurodesenvolupament que van des de lesions cerebrals profundes fins a lesions cerebrals lleus. Aquests problemes de neurodesenvolupament inclouen paràlisi cerebral infantil, trastorns en l'espectre autista, trastorns generalitzats del desenvolupament, problemes de llenguatge, problemes d'aprenentatge, trastorns de dèficit d'atenció i/o hiperactivitat, i dislèxies, entre d'altres. En la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM), es Directora de la càtedra de Neurodesenvolupament i ha participat en diverses activitats formatives de professorat. Ha publicat tres llibres i una sèrie de neurocontes sobre neurociència i educació dirigits a pares i professionals.

Alicia Banderas Sierra, Psicòloga llicenciada per la Universitat Autònoma de Madrid, habilitada com a Psicòloga General Sanitària treballa en l'àmbit de la psicoteràpia, de la salut, educació i sexologia.
Ha sigut professora associada a la Facultat de Ciències Socials i de l'Educació a la Universitat Camilo José Cela (UCJC).
La seva activitat professional està centrada tant en la seva consulta privada, fent teràpia psicològica dirigida a nens, adolescents i adults, com en activitats de formació i educació, durant més de 20 anys.
Ha elaborat, coordinat i intervingut en projectes de "Violència de gènere", "Dones amb càrregues familiars no compartides, "Dones i sexualitat" per a Institucions públiques.
Ha coordinat i intervingut en projectes d'Educació per a la salut a instituts i col·legis formant els alumnes a través de tallers d'educació afectivosexual, així com assessorament sobre matèria afectivosexual a "Consulta Jove" a Centres de Salut i a Cases de la Joventut, durant 8 anys.
Ha escrit diversos llibres amb l'Editorial Planeta: "Petits tirans", "Fills feliços", "Nens sobreestimulats" i "Parla amb ells de pantalles i xarxes socials".
Ha presentat i col·laborat com a psicòloga al programa ‘Escuela de padres... en apuros’ de La 2 de TVE durant 3 anys. Al llarg de més de 100 programes ha proporcionat solucions i consells pràctics davant de conflictes entre pares i fills/es.
Durant dos anys ha col·laborat setmanalment a l'espai de psicologia infantil del programa "Hoy por hoy, Madrid" de la Cadena SER. Ha participat en el projecte Aprenem Juntos de BBVA i El PAÍS. Ha estat guardonada pel Col·legi Oficial de la Psicologia de Madrid per la seva contribució a la divulgació de la psicologia a la societat a través dels mitjans de comunicació amb diversos premis de periodisme.
Es dedica a impartir conferències i tallers sobre psicologia i educació al públic en general i professionals (educadors, mestres, professionals de la salut, etc.).

El Prof. Dr. Álvaro Pascual-Leone és director del Centre Berenson-Allen per l'Estimulació Cerebral no Invasiva i cap de la Divisió de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess Medical Center (BIDMC). És degà associat d'investigació clínica i traslacional i professor de neurologia a l'Escola de Medicina de Harvard (HMS).
El Dr. Pascual-Leone va rebre la seva llicenciatura en medicina i el seu doctorat en neurofisiologia a la Universitat Albert-Ludwigs a Friburg, Alemanya. Després d'unes pràctiques de medicina a Staedtisches Klinikum Karlsruhe a Alemanya i una residència en medicina interna a l'Hospital Universitari de València a Espanya, el Dr. Pascual-Leone va completar una residència en neurologia a la Universitat de Minnesota i després es va formar en neurofisiologia clínica i control motor humà en la Universitat de Minnesota i el National Institutes of Health (NIH). Després de diversos anys a l'Institut Cajal del Consell d'Investigació Espanyol, es va unir a BIDMC i HMS el 1997.
La investigació del Dr. Pascual-Leone té com a objectiu comprendre els mecanismes que controlen la plasticitat del cervell al llarg de la vida per poder modificar-los i produir resultats òptims en el comportament del pacient, prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat, reduir el risc de demència i minimitzar l'impacte dels trastorns del desenvolupament neurològic. És un líder mundial en el desenvolupament, investigació, aplicació clínica i ensenyament d'una tecnologia no invasiva anomenada Estimulació Magnètica Transcranial (Transcranial Magnetic Stimulation; TMS). La TMS fa servir camps magnètics per estimular o suprimir activitats específiques de les cèl·lules nervioses, o vies, al cervell. La seva recerca ha proporcionat evidència de l'eficàcia de la TMS per al tractament de diverses afeccions neurològiques i psiquiàtriques, com l'epilèpsia, el vessament cerebral, la malaltia de Parkinson, el dolor crònic, l'autisme i la depressió resistent als medicaments.
A través del Programa d'Educació Mèdica Contínua de Harvard, el Dr. Pascual-Leone i el Centre Berenson-Allen ofereixen el curs d'educació mèdica de més durada en el món en estimulació cerebral no invasiva: fins a la data, ha ajudat a capacitar més de 900 metges clínics-científics de tot el món. També dirigeix la Beca de la Fundació Sidney R. Baer, Jr. en les Neurociències Clíniques.
El Dr. Pascual-Leone és autor de més de 750 articles científics, així com diversos llibres, i figura com l'inventor de diverses patents. El seu treball és molt apreciat per la seva innovació i qualitat i sovint és citat. Thompson Reuters ha designat al Dr. Pascual-Leone com el "autor més citat" i el seu treball ocupa el primer lloc en cites en el camp de l'estimulació cerebral durant els últims 20 anys. El Dr. Pascual-Leone també ha estat reconegut com una de les ments científiques més influents del món (World 's Most Influential Scientific Minds) i un dels 15 millors investigadors de neurociència del món. És el director de l'Estudi de Salut de Jugadors de Futbol a la Universitat de Harvard i el director científic de la Iniciativa de Salut Cerebral de Barcelona. El Dr. Pascual-Leone va ser reconegut amb un Premi Midcareer Investigator Award in Patient-Oriented Research en recerca orientada al pacient (K24) per part dels NIH i ha rebut diverses altres distincions, entre elles el Premi Daniel Federman a educador clínic destacat d'HMS. També ha estat guardonat amb molts premis internacionals tant per la seva investigació com per la seva docència, inclòs el Premi Ramon i Cajal de la International Neuropsychiatric Association, el Premi Norman Geschwind en Neurologia del Comportament de l'Acadèmia Americana de Neurologia, el premi Friedrich Wilhelm Bessel Research Award de la Fundació Alexander von Humboldt a Alemanya i el Premi de Neuropsicologia Jean-Louis Signoret de la Fundació Ipsen a França. És membre electe de la Reial Acadèmia Espanyola de la Ciència. A més, és membre de diverses societats mèdiques i ocupa posicions de lideratge en moltes, inclosa l'Associació Americana de Neurologia, l'Organització per al Mapeig del Cervell Humà i l'Acadèmia Americana de Neurologia. El seu treball també té un ampli atractiu per al públic en general i divulgació a través de la difusió en articles a la premsa incloent TIME Magazine, Newsweek, New Scientist, National Geographic i documentals de ràdio i televisió que s'han presentat a Scientific American, 60 minutes, CNN, BBC i el Discovery Channel, i diversos llibres (per exemple, Norman Doidge, The Brain That Changes Itself; John I. Robison, Switched On). Més recentment, el Dr. Pascual-Leone és coautor amb Álvaro Fernández i David Bartres-Faç del llibre El Cerebro que Cura (Plataforma Editorial, 2019).


Conferències:

L'Epigenètica, l'herència de patrons d'expressió i activitat dels gens que no es deu a l'estricta seqüència de l'ADN, ens salva del determinisme de la genètica. Hi ha molts factors epigenètics que controlen els nostres gens com a modificacions químiques que actuen com a interruptors de l'ADN. Un exemple: hi ha bessons monozigòtics en què un desenvolupa una malaltia neurodegenerativa precoçment, mentre que l'altre no la pateix. Com es pot entendre si tots dos comparteixen el mateix abecedari al seu ADN? Doncs perquè comparteixen les mateixes lletres al genoma, però l'ortografia és diferent, és a dir, les marques epigenètiques són diferents. Trobem epigenètica aberrant en les malalties d'Alzheimer, Parkinson i altres demències. A més, mutacions en gens epigenètics originen autisme i malalties com la Síndrome de Rett. L'epigenètica pot ser modificada per l'ambient i els fàrmacs. Podria rescatar també la idea que és possible heretar caràcters adquirits (Neolamarckisme)? Si les marques epigenètiques ocorren en cèl·lules germinals és possible. A l'esquizofrènia i al trastorn bipolar hi ha canvis epigenètics com si s'hagués produït una reprogramació errònia d'aquest cervell. I aquest òrgan en condicions fisiològiques experimenta els canvis epigenètics més grans en la infància i l'adolescència, quan incorporem la màxima quantitat d'informació. Podem intervenir externament? Com afecta l'Epigenètica l'aprenentatge?

L'avenç de l'edat comporta un increment del risc per a l'aparició de diferents tipus de malalties i condicions, incloent-hi les que afecten el cervell. Tot i això, un percentatge gens menyspreable de persones aconsegueixen arribar a edats molt avançades, mantenint plenes capacitats, tant a nivell cognitiu, com de salut mental, i segueixen sent productius a nivell familiar i comunitari. Investigacions recents, provinents de la neurociència i la psiquiatria, indiquen que aquest 'envelliment reeixit' reflecteix el producte de les interrelacions entre predisposicions biològiques, aspectes psicològics de la persona i exposició a factors ambientals esdevinguts durant tota la vida, incloent-hi les etapes inicials d'infància i joventut. En aquest context, resulta d'especial interès l'estudi i la caracterització dels factors potencialment modificables, incloent-hi el funcionament psicoafectiu, d'interacció social, així com relacionats amb hàbits i estils de vida, que defineixen la població definida com a envelliment reeixit'. Aquest coneixement, adaptat a programes promoure recomanacions podria servir de base per a l'optimització i el manteniment de la salut cerebral al llarg de la vida en poblacions més joves, posteriorment incrementant també, la probabilitat que envelleixin de forma més saludable.

Un viatge culinari a través dels processos creatius del Celler de Can Roca i de la interpretació dels aspectes sensitius i sensorials des del món de la cuina.

Tot sembla indicar que ens encaminem a un model d'híbrid en moltes àrees que combini el que és presencial amb les alternatives digitals, prenent el millor dels dos mons.
El context ens obliga a superar la por a la "deshumanització" ja que només seria un risc si penséssim a reemplaçar completament les aules amb intel·ligències artificials o dispositius.
Les capacitats humanes són i continuaran sent irreemplaçables, però les tecnologies són una enorme finestra d'oportunitats per aprendre i compartir el nostre aprenentatge.
Avui resulta més evident que mai la necessitat de millorar l'alfabetització digital de tota la població.
Estem transitant una nova revolució industrial, encara més aclaparadora que les anteriors ja que no només transformarà el que fem sinó el que som.
Es tracta de la fusió d'esferes entre allò físic, allò digital i allò biològic.
La combinació d'aquesta nova revolució industrial i el context postpandèmia acceleraran els canvis en les habilitats considerades fonamentals per adaptar-se als canvis.
Això ens planteja enormes desafiaments a nivell educatiu i laboral, especialment pels joves.
Necessitem acompanyar-los a adquirir habilitats per aconseguir i desenvolupar-se en llocs de treball que encara no s'han creat, ja que les noves tecnologies també generaran noves formes de treball.
Moltes d'aquestes habilitats ja són imprescindibles en l'actualitat mentre que d'altres van guanyant terreny.
Aquest panorama no ens ha de descoratjar, sinó més aviat impulsar-nos a pensar els canvis urgents que necessitem en els processos de formació de les persones i les comunitats.
Per exemple, el coneixement enciclopèdic i les memòries prodigioses deixaran lloc a noves habilitats ja que avui la informació està més disponible i accessible que mai abans a la història.
Per contra, els treballs del futur, per als quals hem de preparar-nos avui sense més demora, valoraran la nostra resiliència i la nostra capacitat d'adaptar-nos a contextos canviants juntament amb les habilitats que ens fan humans, allò que la tecnologia no pot –i difícilment pugui algun dia-imitar o reemplaçar i que ens permeten permeten aprendre i funcionar en diferents escenaris.
Una és la capacitat de resoldre problemes complexos, és a dir, trobar respostes noves a situacions difícils.
En aquest mateix sentit, la creativitat humana serà essencial i, per això, els rols que la requereixin no podran ser fàcilment reemplaçats.
La sensibilitat estètica n'és una: si bé la tecnologia pot aportar molt al món de l'art, l'emoció continguda en una obra literària o musical només pot provenir de l'experiència humana.
Una altra de les habilitats imprescindibles serà la capacitat de pensar críticament, observar i reflexionar.
A més, poder prendre decisions que tinguin en compte les conseqüències a curt i llarg termini de les accions serà summament valorat; així com la negociació, i amb ella la flexibilitat cognitiva, és a dir, la capacitat dadaptar la nostra conducta a escenaris canviants.
La intuïció i el contacte entre les persones també serà insubstituïble. El nostre cervell és un òrgan social.
En aquest sentit, les habilitats emocionals i socials són essencials per a la supervivència i per al benestar, i aquestes no poden ser traslladades a un robot ni a un ordinador.
Les màquines poden ser "més intel·ligents" que nosaltres en molts aspectes, però mai no ho seran en habilitats com la compassió, en imaginar què pensa l'altre i en entendre que aquest altre pensa diferent de nosaltres, en sentir l'alegria o el dolor aliè.
Per això, l'empatia, entendre allò que els altres senten i necessiten, continuarà sent una qualitat essencial.
La intel·ligència col·lectiva, la capacitat de manejar equips i d'interactuar amb altres persones, de comprendre com se senten i què és el que saben els altres serà fonamental per als treballs del segle XXI.
Per més informació estadística que una màquina pugui processar, és improbable que detecti líders, lidiï amb personalitats complexes i ajudi a crear vincles entre els membres d'un equip.
Per més exposició a pantalles que estiguem experimentant, la companyia i la cura amorosa del proïsme seguiran sent un desig i una necessitat i aquells amb la capacitat de brindar-los seran persones summament valuoses.
En aquest mateix sentit, les mestres i els mestres seran irreemplaçables i han d'exercir cada vegada més aquest rol primordial que és inspirar, motivar i formar les properes generacions no només en aquestes habilitats necessàries sinó també en els valors essencials per viure en societat.
Els ordinadors no podran substituir el valor de l'enllaç i la interacció entre els qui aprenen i els qui ensenyen perquè hi ha un component social i emocional molt fort lligat a com processem la informació, a com memoritzem, a com aprenem.
La transformació educativa necessita estils d'ensenyament dinàmics i flexibles, que s'ajustin a les necessitats i els desafiaments presents i futurs.
En un món basat en el coneixement ens cal preparar-nos en les habilitats cognitives per al segle XXI.

L'adolescència és una etapa clau, inevitable i imprescindible de la vida. El cervell hi canvia i es reorganitza per deixar enrere els comportaments típics de la infància i adquirir els propis de la joventut i l'adultesa. En aquest procés hi influeixen les experiències viscudes durant la infància, entre les quals destaquen no només els atzars de la vida sinó també l'estil de criança. I, per descomptat, també hi influeix l'ambient que envolta l'adolescent: social i cultural, familiar i educatiu. Un ambient de confiança i amb suport emocional no genera el mateix tipus de personalitat que un ambient de solitud i rebuig, per posar dos extrems contraposats. Tot això influeix, que no determina, a les connexions neuronals que es van establint, les quals permetran generar i gestionar els comportaments de l'individu. I també condiciona l'establiment de marques epigenètiques en gens d'actuació cerebral, que amb la seva funció contribuiran a establir connexions neuronals i al funcionament de les neurones i els neurotransmissors. En aquesta conferència s'abordarà el tema de l'adolescència des d'aquesta doble perspectiva: la neuroplasticitat i l'epigenètica. Es discutirà la influència de la infància, i fins a quin punt les actituds desadaptatives, que puguin ser perjudicials per a l'individu o el seu entorn, poden ser reconduïdes.

El desenvolupament social en l'ambient de primària té com a finalitat el bé comú de tots els nens i adults que participen en ell. La llibertat d'un individu acaba quan comença la llibertat de l'altre. En Montessori parlem de llibertat amb responsabilitat ja que son dues forces que coexisteixen i es complementen.
El desenvolupament moral neix a l'etapa primària quan el nen comença a veure les accions dels altres i les pròpies sota la lent de la moralitat; ¿és just o injust?, ¿és veritat o mentida? En aquesta etapa de primària els nens estableixen en conjunt els límits del saló de classes i estableixen també les conseqüències.

Durant els primers anys de la vida del nen, es desenvolupen eines neurològiques bàsiques, que tenen a veure amb el processament sensorial, el desenvolupament motor, el desenvolupament cognitiu i les funcions executives. Tots aquests processos maduren el sistema nerviós central, en un diàleg constant entre l'estructura i la funció. Aquestes eines es fan servir en tots els contextos al llarg del recorregut acadèmic del nen, així com en l'edat adulta de cada persona. Entre les diverses funcions que es desenvolupen ens ocuparem del llenguatge i de les funcions executives, i en la relació que hi ha entre elles. Aquesta és una relació d'anada i tornada que els permet influir-se mútuament. En el context actual trobem un augment de nens que presenten un retard en el procés de desenvolupament del llenguatge i ens preguntem què podem fer per millorar aquests processos. Reflexionar sobre les qüestions següents ens ajudarà a ajudar-los: Com influeix el desenvolupament del llenguatge al rendiment de les funcions executives? Què passa amb els nens que presenten problemes del desenvolupament del llenguatge? Això té alguna cosa a veure amb els alumnes que presenten dificultats específiques de l'aprenentatge?

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada cop vivim més anys. Tot i això, més anys de vida actualment s'associen en gran mesura amb més anys de discapacitat, no més anys de salut i benestar. Les alteracions cerebrals són la causa més gran de discapacitat al llarg de la vida, més gran que la discapacitat per càncer o malalties cardiovasculars juntes.
El repte actual és reduir l'impacte d'alteracions cerebrals i les discapacitats que causen. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones desenvolupa al llarg de la seva vida un trastorn neurològic o psiquiàtric, i aquests no afecten només la gent gran. Trastorns d'ansietat, estrès, addicció, depressió i salut mental representen una càrrega creixent per a joves i adolescents.
Tractar les malalties neurològiques i psiquiàtriques és una estratègia necessària, però no suficient. És essencial mantenir la salut cerebral al llarg de tota la vida, fent el cervell més resistent als canvis o malalties que puguin aparèixer. Això suposa entendre que la vida humana ha de ser considerada com un procés continu de desenvolupament en què certes capacitats es guanyen i altres es van perdent, i on és possible promocionar resiliència i reserva cerebral. A més, el cervell monitoritza i promou la salut de l'organisme i un cervell sa és essencial per a la salut general i el benestar. El cervell ha de ser doncs la diana #1 per a la salut.
L'enfocament a promoure salut cerebral representa un canvi de paradigma i requereix un replantejament des de salut pública, polítiques sanitàries, educació, i els hàbits i estils de vida de cada persona. Recents avenços en neurociència permeten informar i recomanar un abordatge guiat per evidències científiques. Un cervell sa és un cervell amb els mecanismes de plasticitat adequats, i la identificació i la modulació de patrons espai-temporals d'activitat cerebral ofereix un abordatge terapèutic personalitzat i transformador.



Vídeo:

A continuació us compartim els vídeos de les edicions anteriors.


Preus
Inscripcions abans del 20 d'abril de 2022155,00€
Inscripcions després del 20 d'abril de 2022185,00€
Descompte per a membres de les entitats col·laboradores i grups de 3 o més d'un mateix centre10%
Estudiants menors de 25 anys amb acreditació (places limitades)65,00€
Exalumnes del Montessori Palau65,00€
Programa del divendres55,00€
Programa del dissabte140,00€
Inscripció per streaming85,00€

Descompte de la RENFE:

Tens previst venir al Seminario amb RENFE? Un cop t’hagis inscrit, demana’ns el codi per obtenir el descompte del 5% per als desplaçaments en AVE!

Convalidació:

Els assistents obtindran un diploma d'assistència certificat pel Montessori-Palau International Research and Training Center (MIRTC).

Col·laboradors:

El IV Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació és un esdeveniment que necessita el suport d'empreses i institucions que tinguin visió de futur i un compromís ferm amb la necessitat d'apostar pels joves, la llavor de la societat que vindrà. A més, volem comptar amb empreses que vulguin estar en contacte amb l'avantguarda educativa i les noves tendències en el camp de la pedagogia i l'educació.

En el cas d'estar interessats en realitzar algun tipus de suport, podeu sol·licitar el dossier de patrocinis per conèixer les contrapartides corresponents o bé fer les vostres pròpies propostes enviant un correu electrònic a comunicacio@montessori-palau.net