Descripció del curs:

El Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació està especialment dirigit a famílies, professors, psicòlegs, pedagogs i professionals que treballen en el camp de la docència. Comptarà amb la participació d'experts en l'àmbit de l'educació i la neurociència, que analitzaran els aspectes fonamentals del desenvolupament humà des del naixement fins a l’etapa adulta.

Dates, lloc i horari
DatesDel divendres 26 d'abril al dissabte 27 d'abril del 2019
LlocMontessori Palau Girona

Idioma:

Les conferències seran en llengua castellana o anglesa. Existeix l’opció d’agafar aparells de traducció simultània, amb un suplement de 5€, en fer la inscripció.

Programa:

DIVENDRES, 26 d’Abril
17:35 17:50 Registre MIRTC
17:50 Benvinguda:
Objectius del 3r ISNE
Montse Julià
17:55 Obertura del III ISNE Excma. Sra. Marta Madrenas, alcaldessa de Girona
18:00 18:50 Conferència inaugural:
Les habilitats relacionades amb les funcions executives dels nens proporcionen una base per a l’aprenentatge i la resolució creativa de problemes
Dr. Phil Zelazo
19:00 19:50 Conferència 2:
La paradoxa dels elogis: com les paraules ben intencionades poden ser contraproduents
Dr. Eddie Brummelman
20:00 20:50 Conferència 3:
L’art de transformar la ment
Dra. Rosa Casafont
21:00 22:30 Sopar amb els conferenciants (places limitades)
DISSABTE, 27 d’Abril
9:00 Bon dia Presentadors
09:10 10:00 Conferència 4:
Dificultats d’aprenentatge. Què passa en el cervell dels nostres fills?
Dra. María López Juez
10:10 11:00 Conferència 5:
Atenció a la diversitat i funcions executives amb l’enfocament Montessori
Dra. Silvia Dubovoy
11:10 11:30 Pausa-Cafè
11:40 12:30 Conferència 6:
Què podem aprendre de la investigació EF i les arts per ajudar a tots els nens a prosperar?
Dra. Adele Diamond
12:40 14:00 Conferència 7:
El cervell orquestral
Juan Felipe Molano (Orquestra Jove de la Selva)
14:00 15:15 Dinar
15:15 15:25 Homenatge a la Dra. Kay M. Baker, que ens va deixar el passat 20 d'abril de 2019 Prof. Dra. Kay Baker
15:30 16:20 Conferència 8:
Epigenètica: Com l’entorn i l’educació poden millorar el genoma. El cervell i el seu neurodesenvolupament en el nen, l’adolescent i el jove
Prof. Dr. Jordi Sasot
16:30 17:15 Taula Rodona:
L’educació com a camí per a la pau
17:20 18:20 Conferència 9:
El cervell líder
Prof. Dr. Alvaro Pascual-Leone
18:20 Clausura
Fi del III ISNE
Ana Julià

Conferenciants:

Psicólogo, neurocientífico y doctor por la Yale University (1993). Codirector del Developmental Social Cognitive Neuroscience Lab de la Universidad de Minnesota y del Centro de Investigación de la Southwest University of Chongqing, China. Es autor de más de 130 artículos científicos.

El professor Zelazo estudia el desenvolupament i les bases neuronals de la funció executiva, o el control conscient del pensament, l’acció i l’emoció. Ho fa utilitzant una varietat d’enfocaments, des de l’experimental fins l’intercultural i l’electrofisiològic (EEG/ERP). El seu treball s’ha centrat en una sèrie d’idees influents, incloent la noció de que la funció executiva depèn, en part del desenvolupament de la capacitat d’utilitzar regles cada vegada més complexes i d’ordre superior (formulades en un discurs autodirigit)- part de la teoria de la Complexitat Cognitiva i Control; la noció de que la consciència es desenvolupa a través d’una sèrie de "nivells" en els que la informació és reprocessada a través de circuits tàlem-corticals que involucren l’escorça prefrontal (el model dels Nivells de Consciència), amb conseqüències per a la qualitat de l’experiència subjectiva i el potencial per a la memòria, la complexitat de les regles i el control cognitiu; i la importància de la distinció entre els aspectes cognitius de la funció executiva típicament associats amb l’escorça prefrontal dorsolateral (CPF-DL) front a aspectes més afectius associats amb regions més ventrals i medials de CPF com, per exemple, l’escorça orbitofrontal (COF).

Brummelman va obtenir el seu doctorat en Psicologia a la Universitat d'Utrecht. Va ser becari postdoctoral Marie Skłodowska-Curie a la Universitat d'Amsterdam i la Universitat de Stanford. Actualment és professor adjunt de l'Institut de Recerca en Desenvolupament i Educació Infantil a la Universitat d'Amsterdam. La seva investigació es centra en la socialització d’un mateix – com els processos socials configuren les visions personals dels nens, com ara el narcisisme i l'autoestima, i com aquests processos es poden alterar per ajudar els nens a aflorar. D'aquesta manera, busca avançar simultàniament en la comprensió d’un mateix i en desenvolupar intervencions que generin canvis positius en les vides del món real dels infants.

Formadora en els àmbits sanitari, educatiu i social. Part del equip formatiu de diferents Universitats: Màster Universitari Oficial en Neurorehabilitació de la UAB (Institut Guttmann); Postgrau de Neuroeducació de la UB; Postgrau de Mentoria i Coaching Educatiu de la UB; Postgrau d’Educació Emocional de la UB, i Curs d’Especialització en Educació Emocional de la Universitat de Santiago de Compostela.

Autora dels llibres Viatge al teu cervell: L’art de transformar la teva ment i Viatge al teu cervell emocional: Una immersió al món de les emocions, editats per Edicions B, Grup Random House. Coautora de Gimnasia emocional i Coaching, sota la coordinació de Rafael Bisquerra, i de Educar-nos per a educar: Neuroaprenentatge per a transformar l’educació, de Paidós Educació, Grup Planeta.

Com a professional de la salut i compromesa amb l’educació, la Dra. Casafont se sent afortunada d’exercir la seva vocació, la medicina i, alhora, la seva passió, les neurociències. El seu exercici professional passa per portar la neurociència aplicada als diferents àmbits d’activitat.

Quant a la seva formació, cal destacar un doctorat en Ciències Biològiques (programa de Neurociències) per la Universitat Complutense de Madrid i una especialització en Desenvolupament Cerebral Infantil (IAHP, Filadèlfia, EEUU), entre altres. Porta 30 anys treballant amb nens amb lesió cerebral i problemes d’aprenentatge. També es dedica a la formació de pares en el camp de la lesió cerebral, de nivell universitari i de professionals que ja estan exercint.

Des de l’any 2000, treballa en el centre d’Organització Neurològica Neocortex. En aquest centre atenen a nens amb problemes de neurodesenvolupament que van des de lesions cerebrals profundes fins a lesions cerebrals lleus. Aquests problemes de neurodesenvolupament inclouen paràlisi cerebral infantil, trastorns en l’espectre autista, trastorns generalitzats del desenvolupament, problemes de llenguatge, problemes d’aprenentatge, trastorns de dèficit d’atenció i/o hiperactivitat, i dislèxies, entre d’altres.

Imparteix classes en el Màster de Neuropsicologia i Educació de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR). En la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (UCAM), es Directora de la càtedra de Neurodesenvolupament i ha participat en diverses activitats formatives de professorat.

Ha publicat tres llibres i una sèrie de neurocontes sobre neurociència i educació dirigits a pares i professionals.

Formadora AMI de guies 0-6 i directora dels cursos de formació del Màster universitari en Pedagogia Montessori de la Universitat de Vic, Barcelona, i del Montessori Institute of San Diego. Acadèmica i investigadora de l'Association Montessori Internationale (AMI), posseeix els diplomes d'AMI 0 a 3 anys, 3 a 6 i Educació Especial. Va ser membre del Comitè Pedagògic de l'AMI, a la central d'Amsterdam, des de 1982 fins a 2010. Actualment, treballa per al Comitè d'Investigació de AMI, representa aquest organisme a les Nacions Unides i és membre del Comitè Consultor d'AMI-USA. També és professora associada a la Universitat Loyola Maryland.

Adele Diamond és professora de la Càtedra de Recerca de Neurociència Cognitiva del Desenvolupament a la Universitat de British Columbia, Vancouver, Canadà. Va rebre la seva Llicenciatura en Arts pel Swarthmore College Phi Beta Kappa (en Sociologia-Antropologia i Psicologia), el seu Doctorat de Harvard (en Psicologia del Desenvolupament), i va ser becària postdoctoral en Neuroanatomia a Yale Medical School.

És membre de la Royal Society de Canadà i ha estat considerada com una de les 15 neurocientífiques més influents del món.

La professora Diamond va ajudar al camp pioner, ara creixent i exitós, de la "neurociència cognitiva del desenvolupament" i és una dels líders mundials en funcions executives, autoregulació i autocontrol. Els seus descobriments han millorat el tractament dels trastorns mèdics (TDAH i PKU) i han tingut un impacte important en l’educació a tot el món, millorant la vida de milions de nens.

Ofereix una perspectiva molt diferent de l'educació general formulant la hipòtesi de que centrar-se exclusivament en l'entrenament de les habilitats cognitives és menys eficient i, en última instància, menys exitós, que abordar també les necessitats emocionals, socials, espirituals i físiques dels nens. Ha defensat els rols del joc, la música, la dansa, la narració i l'activitat física en la millora de les funcions executives i dels resultats acadèmics i de salut mental.

La Professora Diamond és destinatària de nombrosos premis, entre els quals destaca el Premi a les Contribucions de la Vida a la Psicologia del Desenvolupament al Servei de la Ciència i la Societat de l'Associació Americana de Psicologia, el Premi Translation Award de la Societat Internacional de la Ment, el Cervell y l’Educació (el premi més alt que atorga la societat) i un doctorat honoris causa de la Universitat Ben Gurion.

Juan Felipe Molano és Graduat amb honors del Conservatori de Viena. Va ser nombrat l’any 2014 mitjançant el concurs internacional per la Filharmònica de Los Angeles com a Director de les Orquestres Juvenils de Los Angeles i al 2016 com a Director de l’Orquestra Joves Músics de Claremont. Al 2017, la cancelleria de Colòmbia i el canal RCN li van atorgar un premi en la ciutat de Washington com un dels colombians més excel·lents en els Estats Units i, d’igual manera, el Concejo de Medellín , la seva ciutat natal, li va concedir l’ordre Juan del Corral per la seva destacada carrera artística.

Com Director de l’Orquestra Simfònica de Yucatán (Mèxic), entre el 2003 i el 2008, va portar aquesta institució a convertir-se en una de les orquestres professionals més destacades d’aquell país amb un eclèctic repertori simfònic, la inclusió de nous muntatges interdisciplinaris així com un important nombre d’òperes entre les que es troben Madame Butterfly, Bastian y Bastiana, Elixir de amor i Rigoletto. Ha treballat amb artistes com Ilya Gringolts, Plácido Domingo, Min Lee, Gustavo Dudamel, Coldplay, Eric Aubier, Joseph De Pasquale, Ryu Goto, el Cuarteto Latinoamericano, entre d’altres. Molano ha dirigit orquestres en diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica, entre algunes d’elles es troben: Filharmònica de Los Angeles, Simfònica de Monterey (Estats Units), Simfònica de la Ràdio Eslovaca, Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela/Festival Take a Stand, Simfònica del Conservatori de Viena, YOA Orquestra de les Amèriques, Simfònica El Sistema Japó, Festival Via dei Concerti, Simfònica Nacional de Colòmbia, Filharmònica de Bogotà, Filharmònica de Medellín, Orquestra Simfònica Eafit, Filharmònica de Cali, Simfònica de la Universitat de Nuevo León, Simfònica de Morelia, Orquestra de la Universitat Michoacana, Simfònica del Politècnic Nacional de Mèxic, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana (España), entre moltes altres. Durant 6 anys va ser el Director Nacional d’Orquestres del Sistema d’Orquestres Juvenils de Colòmbia Batuta. Igualment, ha estat Director de la Wolfgang Sinfonietta de Singapur, Filharmònica Jove de Colòmbia, Director Resident de l’Orquestra Juvenil Americana (American Youth Symphony), Director de El Sistema Salinas, El Sistema San Rafael (Califòrnia) i de les Orquestres del Festival Nacional Take a Stand als Estats Units. A més de la seva activitat com a director, Molano té una gran passió per l’educació tant com a professor en universitats de Colòmbia, Estats Units i Mèxic, com a conferenciant i consultor orquestral als Estats Units, Corea, Japó, Singapur, Filipines, Argentina, Colòmbia i Noruega, destacant la seva recent conferència TEDx Medellín l’any 2018. Durant el 2018, estarà com a director convidat d’orquestres als Estats Units, Espanya i Colòmbia, incloent el seu debut en el reconegut Hollywood Bowl al mes de setembre. Juan Felipe resideix a Los Angeles amb la seva dona i les seves dues filles.

Doctor especialista en Psiquiatria i Pediatria i Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la UAB amb la qualificació d'excel·lent (Unitat Docent Vall d'Hebron).

Cap de la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil) de Centre Mèdic Teknon (Barcelona).

Consultor sènior de GUIA Centre Psicopediàtric i Assessor de diverses Fundacions en Salut Mental.

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003/2007) i Membre de Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (2003/2012).

Membre numerari de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry) i de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Professor de Postgrau en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

Autor i Editor de 8 llibres dedicats a la Salut mental infantil i adolescent així com de diverses publicacions en revistes científiques.

Kay M. Baker ha estat Directora de Formació de l'AMI durant 30 anys i, durant aquest temps, ha dirigit tant cursos durant l’any acadèmic com cursos d'estiu. Ha dirigit cursos d’Educació Primària tant als EEUU com a Europa. Les seves qualificacions acadèmiques inclouen una llicenciatura en matemàtiques, un màster i un doctorat en educació matemàtica i diplomes AMI per a nens d’edats compreses entre 3 i 6 anys i 6 i 12 anys. La Dra. Baker també és consultora de classes de primària. És receptora del premi als assoliments de tota una vida de l'Associació de Mestres Montessori d'Amèrica del Nord. Ha impartit conferències i tallers a nivell nacional i internacional sobre temes que van des dels quatre plans de desenvolupament fins a pràctiques adequades de l'aula. La Dra. Baker està especialment interessada en el pensament dels nens, havent investigat les estratègies de solució de problemes de multiplicacions en la seva tesi doctoral. Ha dedicat la seva carrera a considerar la necessitat que els adults segueixin aprenent per ajudar a la vida del nen en desenvolupament.

El Prof. Dr. Álvaro Pascual-Leone és director del Centre Berenson-Allen per l'Estimulació Cerebral no Invasiva i cap de la Divisió de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess Medical Center (BIDMC). És degà associat d'investigació clínica i traslacional i professor de neurologia a l'Escola de Medicina de Harvard (HMS).

El Dr. Pascual-Leone va rebre la seva llicenciatura en medicina i el seu doctorat en neurofisiologia a la Universitat Albert-Ludwigs a Friburg, Alemanya. Després d'unes pràctiques de medicina a Staedtisches Klinikum Karlsruhe a Alemanya i una residència en medicina interna a l'Hospital Universitari de València a Espanya, el Dr. Pascual-Leone va completar una residència en neurologia a la Universitat de Minnesota i després es va formar en neurofisiologia clínica i control motor humà en la Universitat de Minnesota i el National Institutes of Health (NIH). Després de diversos anys a l'Institut Cajal del Consell d'Investigació Espanyol, es va unir a BIDMC i HMS el 1997.

La investigació del Dr. Pascual-Leone té com a objectiu comprendre els mecanismes que controlen la plasticitat del cervell al llarg de la vida per poder modificar-los i produir resultats òptims en el comportament del pacient, prevenir el deteriorament cognitiu relacionat amb l'edat, reduir el risc de demència i minimitzar l'impacte dels trastorns del desenvolupament neurològic. És un líder mundial en el desenvolupament, investigació, aplicació clínica i ensenyament d'una tecnologia no invasiva anomenada Estimulació Magnètica Transcranial (Transcranial Magnetic Stimulation; TMS). La TMS fa servir camps magnètics per estimular o suprimir activitats específiques de les cèl·lules nervioses, o vies, al cervell. La seva recerca ha proporcionat evidència de l'eficàcia de la TMS per al tractament de diverses afeccions neurològiques i psiquiàtriques, com l'epilèpsia, el vessament cerebral, la malaltia de Parkinson, el dolor crònic, l'autisme i la depressió resistent als medicaments.

A través del Programa d'Educació Mèdica Contínua de Harvard, el Dr. Pascual-Leone i el Centre Berenson-Allen ofereixen el curs d'educació mèdica de més durada en el món en estimulació cerebral no invasiva: fins a la data, ha ajudat a capacitar més de 900 metges clínics-científics de tot el món. També dirigeix la Beca de la Fundació Sidney R. Baer, Jr. en les Neurociències Clíniques.

El Dr. Pascual-Leone és autor de més de 750 articles científics, així com diversos llibres, i figura com l'inventor de diverses patents. El seu treball és molt apreciat per la seva innovació i qualitat i sovint és citat. Thompson Reuters ha designat al Dr. Pascual-Leone com el "autor més citat" i el seu treball ocupa el primer lloc en cites en el camp de l'estimulació cerebral durant els últims 20 anys. El Dr. Pascual-Leone també ha estat reconegut com una de les ments científiques més influents del món (World 's Most Influential Scientific Minds) i un dels 15 millors investigadors de neurociència del món. És el director de l'Estudi de Salut de Jugadors de Futbol a la Universitat de Harvard i el director científic de la Iniciativa de Salut Cerebral de Barcelona. El Dr. Pascual-Leone va ser reconegut amb un Premi Midcareer Investigator Award in Patient-Oriented Research en recerca orientada al pacient (K24) per part dels NIH i ha rebut diverses altres distincions, entre elles el Premi Daniel Federman a educador clínic destacat d'HMS. També ha estat guardonat amb molts premis internacionals tant per la seva investigació com per la seva docència, inclòs el Premi Ramon i Cajal de la International Neuropsychiatric Association, el Premi Norman Geschwind en Neurologia del Comportament de l'Acadèmia Americana de Neurologia, el premi Friedrich Wilhelm Bessel Research Award de la Fundació Alexander von Humboldt a Alemanya i el Premi de Neuropsicologia Jean-Louis Signoret de la Fundació Ipsen a França. És membre electe de la Reial Acadèmia Espanyola de la Ciència. A més, és membre de diverses societats mèdiques i ocupa posicions de lideratge en moltes, inclosa l'Associació Americana de Neurologia, l'Organització per al Mapeig del Cervell Humà i l'Acadèmia Americana de Neurologia. El seu treball també té un ampli atractiu per al públic en general i divulgació a través de la difusió en articles a la premsa incloent TIME Magazine, Newsweek, New Scientist, National Geographic i documentals de ràdio i televisió que s'han presentat a Scientific American, 60 minutes, CNN, BBC i el Discovery Channel, i diversos llibres (per exemple, Norman Doidge, The Brain That Changes Itself; John I. Robison, Switched On). Més recentment, el Dr. Pascual-Leone és coautor amb Álvaro Fernández i David Bartres-Faç del llibre El Cerebro que Cura (Plataforma Editorial, 2019).


Conferències:

La funció executiva fa referència a les habilitats necessàries per a un control conscient del pensament, l’acció i l’emoció – habilitats que inclouen la flexibilitat cognitiva, la memòria de treball i el control inhibitori. Aquestes habilitats, que es desenvolupen ràpidament durant la primera infància, donen suport a la preparació escolar i la competència socioemocional i, de manera més general, serveixen de base per a aprendre i adaptar-se a un ampli ventall de situacions. En aquesta ponència es revisarà el coneixement sobre les funcions executives i el seu desenvolupament en la infància, es discutirà com mesurar objectivament les funcions executives i es descriuran vies efectives per a pares, professors i altres per donar suport al correcte desenvolupament de la funció executiva.

Els objectius de la conferència són:

1Comprendre i debatre la influència de l'experiència en el desenvolupament del cervell i el comportament.

2Definir i discutir la funció executiva i el seu desenvolupament en la infància.

3Entendre com es mesura la funció executiva en la primera infància.

4Identificar vies per promoure el correcte desenvolupament de la funció executiva.

Des dels anys 70, els pares occidentals s'han preocupat cada vegada més per construir l'autoestima dels nens. Els pares creuen intuïtivament que l'alta autoestima és clau per a l'èxit, la salut i el benestar, i intenten elevar l'autoestima dient als nens que són únics i extraordinaris. Desafortunadament, hi ha alguna evidència que des de la mateixa dècada, la joventut occidental s'ha tornat cada vegada més narcisista. Això planteja la pregunta: Estem cultivant inadvertidament el narcisisme en els nens? La present conferència discutirà aquesta qüestió.

Actualment, des de la Neurociència es defineix la ment com una entitat complexa i enigmàtica, però al seu torn, és allò "més propi que tenim". La nostra ment és subjectiva, única i intransferible i l'expressem a través de l'acció.

El nostre cervell és l'òrgan més complex que tenim i, tal com expressa Rodolfo Llinás Riascos referint-se a la seva influència, "som màquines de somiar, que construïm models virtuals del món real".

Sabem també, que la ment ens defineix com a espècie, ens permet la intel·ligència i la saviesa, que el nostre cervell té estructures amb capacitat plàstica i que l'entorn és capaç d'influir en els canvis de la seva estructura i funció.

En aquesta conferència revisarem aquesta i altres capacitats de canvi, que contribueixen a la nostra potencialitat d'acció. Partirem de l'autoconeixement d'estructures, funcions i capacitats per fonamentar que, si bé tenir capacitat de canvi pot suposar una oportunitat, el veritable valor l'obtenim, quan som capaços d'adquirir habilitat per dirigir el canvi. Dirigir-lo cap a una vida més saludable, generant una "autotransformació de valor" i des d'aquest, influir en la qualitat del nostre entorn, personal, familiar, professional i social.

I en aquest fòrum, acompanyar el creixement de nens i nenes facilitant el seu procés de desenvolupament, el seu aprenentatge, la presa de decisions... En definitiva, afavorir que arribin a adquirir el seu màxim potencial.

Acabarem explorant i fonamentant què fer i què evitar en el nostre procés de vida.

Primer, haurem identificat. En segon lloc, haurem pogut creure en la pròpia capacitat per fer-ho. Finalment, haurem explorat com adquirir habilitat en l’ART DE TRANSFORMAR LA MENT.

L’objectiu d’aquesta conferència és transmetre les dificultats a les que s’enfronten alguns dels nostres nens de cara a l’adquisició d’eines d’aprenentatge, com la lectoescriptura, i buscar estratègies de desenvolupament.

En la conferència, es tractaran els següents temes:

1Introducció al neurodesenvolupament

2Vies d’entrada d’informació versus vies de sortida d’informació

3Ruta motora

4Ruta visual

5Ruta auditiva

Estudis recents mostren que nens amb diferències neurològiques tenen problemes de processament que interfereixen amb habilitats necessàries, com l'organització, la planificació del temps, el raonament abstracte, la memòria i l'atenció, que es consideren funcions executives. Les persones que treballen amb infants han d'observar i reconèixer certes conductes o característiques que poden ser un obstacle per a un aprenentatge satisfactori i oferir els mitjans per superar-les.

Conèixer quines són les funcions executives ajuda als adults que els nens amb necessitats especials les puguin adquirir dins d'un ambient Montessori.

Quines són aquelles característiques d'un ambient Montessori que promouen l'auto-control, l’atenció, la memòria i la concentració en tots els nens i especialment en aquells que mostren diferent estil d'aprendre o tenen excepcionalitats. L'educació Montessori té elements que permeten adquirir-les a primerenca edat.

Les habilitats per raonar i solucionar problemes de manera creativa, per exercir el control propi i resistir les temptacions i pensar abans de parlar o actuar, mantenir-se atent i concentrar-se, i tenir la flexibilitat de veure les coses des de diferents perspectives i adaptar-se als canvis són fonamentals per a l’èxit a l'escola i en la vida. Col·lectivament, aquestes habilitats comprenen les anomenades "funcions executives".

És possible que hàgiu notat que, quan esteu estressats, tristos o us sentiu sols o malament, no podeu pensar amb claredat o tenir un bon autocontrol. Hi ha una bona raó per això. Les funcions executives depenen de la regió cerebral anomenada "escorça prefrontal", i aquesta regió cerebral es veu afectada primer i més greument si estàs trist, estressat, solitari o sense bona salut física. A la inversa, quan esteu més tranquils, més feliços i us sentiu millor física i socialment, el còrtex prefrontal funciona millor i podeu resoldre problemes i exercir l'autocontrol de millor manera.

D'aquí es dedueix que el que nodreix l'esperit humà també és el millor per a les funcions executives i, per tant, per al millor rendiment a l'escola i a la feina. L'evidència mostra que les diferents parts d'una persona (social, emocional, espiritual, cognitiva i física) estan íntimament relacionades. El cervell no reconeix les divisions pronunciades entre aquestes que imposem en el nostre pensament. La salut física, social, emocional i cognitiva estan estretament interconnectades.

Idees destacades:

1No hi ha límit al que els joves poden aconseguir si es dediquen a activitats que els apassionen, on els mentors i les experiències inspiren i inculquen la confiança en un mateix.

2L'estrès de tenir por de cometre un error o d'estar avergonyit és un dels majors impediments per fer les coses bé.

3A qualsevol edat, estem més compromesos en alguna cosa si tenim algun paper a l'hora d'escollir-la o configurar-la.

4Una de les principals rutes per estimar el que estàs fent és sentir que estàs fent una diferència positiva. La investigació mostra que el que fa més feliç a les persones no són els diners o les comoditats. Més aviat és fer que els altres siguin feliços (veure el somriure a la cara d'algú per alguna cosa que has fet), sentir que importa el que estàs fent, unir-te amb els altres a l'hora d'aconseguir un objectiu important comú, que estàs ajudant d'alguna manera (petita o gran) per fer del món un lloc millor.

5El que els nens necessiten més de nosaltres és sentir-se estimats, respectats i valorats. La nostra cura és més important que el nostre coneixement o habilitats, les coses materials o fer perfectament el llibre de text.

La similitud en el funcionament del cervell i el d’una orquestra simfònica. Els desordres cerebrals són fàcils d'exemplificar amb una orquestra simfònica donada la similitud de funcions entre el director d’una orquestra i el tàlem cortical que s’encarrega d’enviar missatges a l’escorça cerebral per a que siguin executats; és un tema meravellós.

L’objectiu d’aprenentatge és exemplificar resultats artístics i vivències humanes, juxtaposant les metodologies tradicionals amb les desenvolupades en el Sistema d’orquestres juvenils, les quals convergeixen totalment amb les desenvolupades a Montessori.

L’epigenètica és la ciència que investiga com l'entorn modifica el nostre genoma i, en conseqüència, el nostre cervell i el seu neurodesenvolupament. Les instruccions del codi hereditari (ADN) que s'hereten no canvien i són les mateixes, però es poden silenciar els gens sense que l'ADN s'alteri. L'estil de vida com l'educació i l'alimentació són factors epigenètics que afecten els nostres gens. Aquests "poden silenciar" els gens i causar trastorns, i molt important, això pot afectar no només a qui li passa, sinó als seus descendents. El professor J. Hudziak (Vermont, EUA), un dels seus principals investigadors diu: "El teu entorn modifica el teu genoma, que modifica el teu cervell i la teva conducta". Els seus estudis constaten que la pràctica musical influeix en el desenvolupament del gruix d'una part de l'escorça cerebral relacionada amb la funció executiva (que inclou la memòria de treball, el control de l'atenció i la capacitat de planificació) i també en el de les àrees del cervell que juguen un paper crucial en la capacitat d'autocontrol i en el processament de les emocions. Segons l'epigenètica, les experiències dels nostres avantpassats modelen la nostra experiència no només a través de l'herència cultural, sinó a través de l'herència genètica. L'ADN no canvia, però les tendències psicològiques i educatives s'hereten: així, pot ser que no només tinguem els ulls del nostre avi, sinó també el seu mal caràcter provocat per una vida plena de mancances, maltractaments i manca d'afecte i... la seva/la nostra tendència a la depressió.

Una discussió sobre el desenvolupament de l'ésser humà utilitzant el marc dels quatre plans de desenvolupament de Maria Montessori. Aquestes quatre etapes de desenvolupament s'exploren amb la idea de descriure què és la maduresa. Es proposa una elaboració del quart pla de desenvolupament, especialment en el context de les necessitats de l'ésser humà en aquesta etapa.

Una comprensió més profunda dels aspectes clau de la biologia del cervell humà proporciona informació valuosa sobre les característiques del bon lideratge, i ofereix valuoses lliçons per esdevenir un millor líder.

Per exemple, considereu la importància de l'empatia i de 'liderar amb l'exemple': el cervell humà interpreta el món en què vivim i ens permet actuar sobre ell. Els sistemes de percepció i acció estan estretament integrats. Com a tals, algunes de les neurones que participen en l'acció, també són una part integral de la percepció i interpretació de les accions realitzades per altres. Aquestes neurones - les neurones mirall - exerceixen rols crítics en relacionar-se amb els altres, l'empatia i l'aprenentatge.

A més, ara sabem que el cervell humà és intrínsecament plàstic, canviant al llarg de la vida en resposta a entrades o inputs aferents, demandes eferents i canvis ambientals que exigeixen adaptació. El desafiament és aprendre prou sobre els mecanismes de la plasticitat cerebral per guiar-los, accentuant alguns i suprimint d’altres, per promoure el millor resultat funcional per a un individu determinat. Un sistema nerviós plàstic ofereix un substrat crític per esdevenir un millor líder amb un mestratge adequat, però també emfatitza la responsabilitat del lideratge. Els líders literalment canvien el seu cervell, i els cervells dels altres.

Amb el suport de subvencions de: National Institutes of Health, Berenson-Allen Foundation i Harvard Catalyst.



Vídeo:

A continuació us compartim el vídeo de l'edició anterior.

Preus
Inscripcions abans del 28 de febrer de 2019200,00€
Inscripcions després del 28 de febrer de 2019240,00€
Estudiants menors de 25 anys amb acreditació (places limitades)60,00€
Programa del divendres70,00€
Programa del dissabte200,00€
Inscripcions amb descomptes no acumulables: socis AME, CICAE, EPIC, exalumnes MP, col·legiats CDL, col·legiats COPEC i grups de 3 o més220,00€
Sopar especial amb conferenciants38,00€
Suplement equip traducció simultània individual5,00€

Convalidació:

Els assistents obtindran un diploma d'assistència certificat pel Montessori-Palau International Research and Training Center (MIRTC).

Col·laboradors:

Vols patrocinar el Seminari?

El III Seminari Internacional sobre Neurociència i Educació és un esdeveniment que necessita el suport d'empreses i institucions que tinguin visió de futur i un compromís ferm amb la necessitat d'apostar pels joves, la llavor de la societat que vindrà. A més, volem comptar amb empreses que vulguin estar en contacte amb l'avantguarda educativa i les noves tendències en el camp de la pedagogia i l'educació.

Som conscients que qualsevol patrocini suposa una inversió i per tant, cal buscar un retorn i uns beneficis. Per aquest motiu, hem creat una plataforma per tal que les empreses puguin fer arribar el seu missatge a persones d'arreu relacionades amb l'àmbit de l'educació. En cas que estigueu interessats podeu enviar un correu a comunicacio@montessori-palau.net i us farem arribar les modalitats de patrocini.